Conducció sense carnet

Davant del cas d’un pare que va gravar el seu fill de 8 anys d’edat mentre aquest conduïa un automòbil per una via pública, es van obrir actuacions que van portar a la celebració d’un judici ràpid davant del jutjat penal.

El jutjat declara que al menor no se’l pot imputar per un delicte de conducció sense carnet, però condemna el pare com a cooperador necessari d’aquest delicte a la pena de multa de 2.160 euros —180 dies d’arrest en cas d’impagament—, en considerar-lo ajudant decisiu —coadjuvant, en termes jurídics— perquè el menor conduís el vehicle.

El pare recorre la condemna, primer davant l’Audiència Provincial i després davant el Tribunal Suprem, sense èxit en cap de les instàncies.

Els tribunals consideren que aquest delicte admet la figura del cooperador necessari, i aquí la conducta del condemnat és susceptible de retret penal, ja que és, en si mateixa, delictiva. No es tracta d’una mera participació accessòria, sinó d’una autoria mediada, ja que posa els mitjans a l’abast del menor perquè condueixi. Afegeixen que el fet que al menor, a raó de l’edat que té, no se’l pugui imputar no equival a l’absència de responsabilitat del pare, ja que la seva actuació contribueix necessàriament a la comissió de l’acte delictiu.

Finalment, el Tribunal Suprem ha decidit unificar doctrina sobre l’abast penal d’aquest tipus de conductes de tercers que coadjuven amb qui condueix, inclús els pares amb els seus fills menors, i ha declarat l’existència de responsabilitat penal d’aquests cooperants necessaris i determinants per a cometre el delicte.

 

Els nostres advocats defensaran els vostres drets en actuacions derivades de fets que podrien ser constitutius de delicte.