Descobriment i revelació de secrets

S’ha confirmat la condemna a 1 any de presó a un empresari com a autor d’un delicte de descobriment i revelació de secrets. El delicte es va cometre quan l’empresari buscava proves que acreditessin la deslleialtat amb la qual volia fonamentar una demanda d’acomiadament i va accedir en reiterades ocasions al correu electrònic particular del treballador al qual aquest havia iniciat sessió, sense el consentiment de l’empresari, amb l’ordinador de l’empresa.

La condemna es va produir en el si del procés obert després de la querella presentada pel treballador contra l’empresari per a acusar-lo d’a quest delicte. L’empresari va al·legar en defensa pròpia que mai va tenir intenció de vulnerar els secrets o la intimitat del treballador (requisit que exigeix aquest delicte per a poder sancionar a càrrec del mateix), sinó exercir les facultats d’inspecció que les normes laborals li concedeixen per a fiscalitzar l’ús adequat dels mitjans productius posats a l’abast dels treballadors.

Va al·legar, a més, legítima defensa davant d’un comportament del treballador que va entendre delictiu i que posava en perill la viabilitat de l’empresa, raó per la qual va imprimir algun d’aquests correus per a utilitzar-los com a prova de furt continuat del que, al seu torn, l’empresari acusa el treballador.

La qüestió ha arribat, via recurs de l’empresari, fins al Tribunal Suprem (TS), que ha confirmat la condemna. El TS diu que ni l’ús compartit per tots els empleats de les claus corporatives ni la definició en el conveni col·lectiu com a infracció disciplinària greu de l’ús dels mitjans productius posats a disposició del treballador són suficients per a legitimar la greu intromissió de l’empresari al compte particular del treballador. En aquest cas, a més, la conducta se sosté al llarg de tres mesos, cosa que indica la intensitat de la ingerència, conscient i deliberada, en la intimitat del treballador.

El TS recorda que el treballador pot pactar amb l’empresari la renúncia a la inviolabilitat de les comunicacions, però aquesta renúncia s’ha d’haver fet expressament i conscientment. No es pot entendre que existeixi una presumpta renúncia pel fet que, coneixent el treballador la prohibició d’utilitzar els ordinadors de l’empresa per a fins particulars, incompleixi aquest mandat.

Aquí el treballador incorre en una infracció que ha de ser sancionada en els termes propis de la relació laboral, cosa que no habilita l’empresari per a irrompre als correus electrònics generats durant tres mesos en un compte privat.

 

Els nostres advocats us poden assessorar adequadament i defensar els vostres interessos davant de fets que podrien ser constitutius de delicte i en les actuacions que se’n puguin derivar.