MALTRAMENT HABITUAL A LA LLAR

El Tribunal Suprem assenyala les regles que caracteritzen aquest delicte

MALTRAMENT HABITUAL A LA LLAR

Desestimant el recurs presentat per un condemnat a catorze anys, tres mesos i un dia de presó , el Tribunal Suprem analitza en la sentència aquesta figura delictiva en el que denomina l’«abecedari del maltractament habitual»,  que es resumeix en les següents notes:

- La llei té com a objecte preservar la convivència pacífica entre persones vinculades pels llaços familiars o per les relacions estretes d’afecte o convivència.

- És un delicte autònom, independent de la pluralitat d’actes delictius que el constitueixen, que protegeix la integritat moral de la víctima, tractant d’impedir que visqui en un estat hostil i vexatori continu. Es pot manifestar de manera física i també psicològica.

- En la majoria d’ocasions, el testimoni de la víctima és l’única prova amb entitat suficient per a sustentar la condemna de l’acusat.

- El maltractador provoca un clima d’«insostenibilitat emocional» en la família mitjançant l’ús d’una violència psicològica de dominació exercida de manera física, verbal i sexual, que intenta traslladar als membres de la família, i ho aconsegueix de facto.

- El maltractador habitual posa de manifest el missatge que pretén traslladar als membres del nucli familiar per mitjà d’una subjugació psicològica a través de l’exercici de la violència.

- Es sanciona l’habitualitat mateixa en l’exercici del maltractament, atès que suposa un plus de retret penal per una conducta la perversitat de la qual s’exterioritza per la reiteració.

- No obstant això, l’apreciació d’aquest element d’habitualitat no depèn de l’acreditació d’un nombre específic d’actes violents o intimidatoris.

- El maltractament habitual produeix un dany constant i continuat que provoca en la víctima la percepció de no poder sortir de l’assetjament de qui perpetra aquests actes, amb la circumstància agreujant que l’autor és ni més ni menys que la seva parella, cosa que li ocasiona situacions de por que la porten a no denunciar.

- El retard en denunciar els fets per part de la víctima no es pot tenir en compte per a minimitzar la credibilitat de la declaració, ja que en aquest tipus de delictes el silenci de les víctimes es manifesta com una de les característiques més rellevants, cosa que agreuja el resultat lesiu emocional i físic de les víctimes al final d’aquest recorregut de maltractament.

- La inexistència de denúncies prèvies no es pot entendre com una declaració falsa o inexacta.

 

 

Si us trobeu en una situació com aquesta, els nostres advocats us proporcionaran l’assessorament adequat i exerciran la defensa del vostre cas.