Matrimoni davant de notari

La Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública (DGSJFP, antiga DGRN), ha dictat una instrucció, amb motiu de l’entrada en vigor de la nova Llei del Registre Civil el 30 d’abril, per a aclarir les regles de competències dels notaris per a autoritzar i celebrar matrimonis.

El tràmit previ per a autoritzar el matrimoni es pot dur a terme davant del notari del lloc del domicili de qualsevol dels contraents que li correspongui per torn. Un cop designat el notari, se li ha de presentar la sol·licitud d’autorització de matrimoni signada pels dos sol·licitants, segons un model oficial de sol·licitud aprovat, juntament amb la documentació que la llei exigeix.

Posteriorment, el notari autoritzant duu a terme de manera personal el tràmit de prova mitjançant audiència reservada, amb immediació i en unitat d’acte, i entrevista cada sol·licitant per separat, per a impedir que es puguin comunicar en el moment de dur a terme l’audiència reservada.

A continuació, el notari actuant aixeca l’acta que documenta l’expedient i l’acta de decisió, que autoritza o no autoritza que se celebri el matrimoni, i entrega una còpia d’aquesta última als sol·licitants. Així mateix, el notari actuant ha de remetre les dues actes al Registre Civil.

Quant a la celebració del matrimoni, es pot fer davant del mateix notari que l’ha autoritzat o bé un altre notari, jutge de pau, encarregat del Registre Civil, alcalde o regidor, si així ho han sol·licitat els contraents. Quan s’hagi celebrat el casament, s’ha de comunicar al Registre Civil de manera telemàtica o, si no és possible, per escrit.

Si parlem del supòsit anomenat matrimoni en perill de mort, és competent qualsevol notari del lloc de celebració que escullin els contraents. Per a autoritzar a posteriori l’expedient matrimonial, és competent el notari autoritzant del matrimoni.

En cas que algun dels sol·licitants sigui estranger i no entengui el castellà, ha de ser assistit per un intèrpret (traductor jurat o pertanyent a la llista de pèrits, intèrprets i traductors). Si no n’hi ha, el notari pot habilitar com a intèrpret qualsevol persona coneixedora de la llengua de l’estranger.

Finalment, en cas de matrimoni de persones amb discapacitat, mitjançant resolució judicial prèvia que declari aquesta situació, el notari no és competent, sinó que ho és l’encarregat del Registre Civil del domicilio dels contraents, ja que ha d’intervenir necessàriament el Ministeri Fiscal. Si no hi hagués resolució judicial prèvia però fossin persones que, segons el parer del notari, és evident que no poden prestar el consentiment, aquest ha d’exigir que el particular aporti un informe mèdic que provi que és apte per a fer-ho. Si, malgrat disposar de l’informe esmentat, el notari té dubtes, ha de sol·licitar un informe pericial mèdic diriment sobre la capacitat i, en funció d’aquest informe, decidir si autoritza el matrimoni o no.