RÈGIM DE VISITES. MENORS LACTANTS

S’ha d’establir un règim progressiu? A quina edat és aconsellable començar les pernoctacions?

RÈGIM DE VISITES. MENORS LACTANTS

En dret de família cada cas requereix una solució diferent, però qualsevol mesura s’ha de prendre sempre en interès del menor. Tractant-se d’un menor lactant, per molt òptimes que siguin les habilitats parentals i les circumstàncies laborals i familiars d’un progenitor, fins que no finalitzi el període de lactància és difícil que s’estableixi un altre tipus de règim de visites que no sigui per períodes curts i sense pernoctació.

Per regla general, els jutjats i tribunals consideren que quan el menor compleix un any i mig o dos anys, la lactància ja deixa de ser un obstacle per a normalitzar la relació del menor amb el pare, i en funció de les circumstàncies concurrents en l’entorn patern es pot establir, inclús, una custòdia compartida.

Per aquest motiu, la jornada i horari laboral dels pares té una influència decisiva, atès que una custòdia compartida o un règim extens de comunicacions i visites amb el menor està dirigit a la relació amb l’altre progenitor, no amb la família extensa.

És paradigmàtic el règim de visites per a un menor de curta edat que va establir l’Audiència Provincial de Castelló (sentència del 12-11-19):

A.- Fins que el fill compleixi 2 anys:

- dos dies entre setmana (en defecte d’acord, dilluns i dimecres) des de les 17.00 h fins les 20.00.

- caps de setmana alterns sense pernoctació: dissabte des de les 17.00 h fins les 20.00 i diumenge amb el mateix horari.

B.- Quan el fill ja té 2 anys:

- dos dies entre setmana (en defecte d’acord, dilluns i dimecres) des de les 17.00 h fins les 20.00.

- caps de setmana alterns amb pernoctació, des de les 10.00 h del dissabte fins les 20.00 del diumenge.

- la meitat dels períodes de vacances escolars de Nadal, Setmana Santa i estiu (els anys parells, la primera meitat correspon al pare i la segona, a la mare, i a la inversa els anys imparells).

Respecte a establir la custòdia compartida perquè entri en funcionament quan el menor compleixi una edat determinada, el Tribunal Suprem diu que no es pot acordar la custòdia compartida com a mesura de futur per a quan el menor arribi a una edat determinada, ja que els jutges han de dictar les sentències en base a les circumstàncies concurrents i no a les futures. Potser el mé prudent és esperar-se i modificar el règim de guarda i custòdia en el moment oportú, amb major coneixement de causa i, per tant, amb millor valoració de l’interès del menor, amb un informe psicosocial adequat i un pla de parentalitat que el progenitor interessat ha d’aportar.

 

Si us trobeu en una situació similar a la descrita, els nostres professionals us proporcionaran l’assistència legal oportuna per a trobar una solució que s’ajusti al vostre interès i al dels vostres fills.