Règim de visites. Menors lactants

En dret de família cada cas requereix una solució diferent, però qualsevol mesura s’ha de prendre sempre en interès del menor. Tractant-se d’un menor lactant, per molt òptimes que siguin les habilitats parentals i les circumstàncies laborals i familiars d’un progenitor, fins que no finalitzi el període de lactància és difícil que s’estableixi un altre tipus de règim de visites que no sigui per períodes curts i sense pernoctació.

Per regla general, els jutjats i tribunals consideren que quan el menor compleix un any i mig o dos anys, la lactància ja deixa de ser un obstacle per a normalitzar la relació del menor amb el pare, i en funció de les circumstàncies concurrents en l’entorn patern es pot establir, inclús, una custòdia compartida.

Per aquest motiu, la jornada i horari laboral dels pares té una influència decisiva, atès que una custòdia compartida o un règim extens de comunicacions i visites amb el menor està dirigit a la relació amb l’altre progenitor, no amb la família extensa.

És paradigmàtic el règim de visites per a un menor de curta edat que va establir l’Audiència Provincial de Castelló (sentència del 12-11-19):

A.- Fins que el fill compleixi 2 anys:

- dos dies entre setmana (en defecte d’acord, dilluns i dimecres) des de les 17.00 h fins les 20.00.

- caps de setmana alterns sense pernoctació: dissabte des de les 17.00 h fins les 20.00 i diumenge amb el mateix horari.

B.- Quan el fill ja té 2 anys:

- dos dies entre setmana (en defecte d’acord, dilluns i dimecres) des de les 17.00 h fins les 20.00.

- caps de setmana alterns amb pernoctació, des de les 10.00 h del dissabte fins les 20.00 del diumenge.

- la meitat dels períodes de vacances escolars de Nadal, Setmana Santa i estiu (els anys parells, la primera meitat correspon al pare i la segona, a la mare, i a la inversa els anys imparells).

Respecte a establir la custòdia compartida perquè entri en funcionament quan el menor compleixi una edat determinada, el Tribunal Suprem diu que no es pot acordar la custòdia compartida com a mesura de futur per a quan el menor arribi a una edat determinada, ja que els jutges han de dictar les sentències en base a les circumstàncies concurrents i no a les futures. Potser el mé prudent és esperar-se i modificar el règim de guarda i custòdia en el moment oportú, amb major coneixement de causa i, per tant, amb millor valoració de l’interès del menor, amb un informe psicosocial adequat i un pla de parentalitat que el progenitor interessat ha d’aportar.

 

Si us trobeu en una situació similar a la descrita, els nostres professionals us proporcionaran l’assistència legal oportuna per a trobar una solució que s’ajusti al vostre interès i al dels vostres fills.