Divorci, venda de l'habitatge i IRPF

També està exempt de l'impost el cònjuge que hagi abandonat el domicili encara que hagin passat més de dos anys

Divorci, venda de l'habitatge i IRPF

Els majors de seixanta-cinc anys o les persones en situació de dependència greu o gran dependència estan exempts de tributar a l'IRPF sobre la quantitat obtinguda amb la venda de la seva residència habitual.

Succeïa que, en el cas de la residència habitual, el cònjuge major de seixanta-cinc anys o en tal situació de dependència abandonava el domicili a causa de la seva ruptura matrimonial, mentre l'altre cònjuge s'hi quedava perquè així estava establert a la sentència de divorci; llavors, quan es venia aquesta casa, ja no es complia el requisit de ser la seva residència habitual si havien passat més de dos anys, que és el termini màxim establert per la llei perquè, a aquests efectes, la casa pugui tenir tal consideració d'“habitual”.

El mateix succeïa amb l'exempció per reinversió en residència habitual, que permet no tributar allò que s'obtingui per la venda de la residència habitual sempre que l'import total obtingut per la transmissió es reinverteixi en l'adquisició d'una nova per al seu ús, també com a residència habitual.

Però respecte a aquest segon supòsit, fa poc el Tribunal Suprem va dir que en situacions de separació, divorci o nul·litat del matrimoni que determinen la marxa del cònjuge a qui la sentència no atribueix l'ús de l'habitatge, el requisit de tractar-se de la residència habitual o no haver transcorregut més de dos anys s'entenia complert quan la situació concorre en l'altre cònjuge, que ha romàs a l'habitatge.

Això ha donat lloc al fet que, ara la Direcció General de Tributs hagi ampliat aquest mateix criteri per eximir els majors de seixanta-cinc anys o les persones en situació de dependència greu o de gran dependència pel que es va obtenir amb la venda del que constituïa la seva residència habitual fins al divorci; de manera que, si en el moment de transmetre's l'habitatge es considera residència habitual per al cònjuge que s'hagi mantingut en ell en virtut de la sentència matrimonial o en els dos anys anteriors, s'entén que el cònjuge que va cessar l'ocupació efectiva d'aquest habitatge per aquest motiu està transmetent la seva residència habitual als exclusius efectes de poder aplicar aquesta exempció.