Guarda i custòdia

El Tribunal Suprem (TS) ha resolt un cas de guarda i custòdia d'un nen nascut el 2019, els pares del qual es van separar l'any 2022. En primera instància, la mare va demanar la custòdia per a ella i el pare va sol·licitar custòdia compartida. El jutjat va donar la raó a la mare concedint custòdia exclusiva materna, pàtria potestat compartida i un règim de visites per al pare (d'acord amb l'informe psicosocial).

El conflicte va venir després. L'Audiència Provincial, en apel·lació, va canviar aquesta decisió i va establir custòdia compartida, entenent que ambdós progenitors estaven capacitats i que la mala relació entre ells era la típica d'una ruptura, sense ser un obstacle suficient.

La mare va recórrer al TS i el Ministeri Fiscal va donar suport al seu recurs. El TS li va donar la raó i va anul·lar la sentència d'apel·lació, mantenint la custòdia per a la mare. Per què? Perquè en aquest cas existia un context de violència i una conflictivitat greu que impedia alguna cosa bàsica per a una custòdia compartida: que els pares puguin comunicar-se i cooperar. El TS insisteix en el fet que la custòdia compartida “no és un mer repartiment del temps”, sinó un sistema que exigeix “cooperació”, “implicació mútua” i “compromís de criança”. A més, recorda l'exigència de protegir al menor en un “entorn familiar adequat i lliure de violència”, i que “l’interès del menor” ha d’actuar com a contrapès davant dels drets de cada progenitor.

També pesa en la decisió que el pare havia estat condemnat penalment per injúries, amb prohibició de comunicació i aproximació a la mare, i que el tracte cap a ella va ser descrit com a vexatori i humiliant, fent “inimaginable” una comunicació normal entre ambdós. Amb aquest panorama, el TS conclou: “no procedeix en aquest cas el sistema de custòdia compartida”. Es manté el règim de visites fixat en primera instància.