Mesures paternofilials

En els casos de separació o divorci, un dels temes més delicats sol ser què passa amb la llar familiar, sobretot quan hi ha fills menors i la casa és propietat exclusiva d'un dels progenitors. En aquest cas, ambdós progenitors compartien la custòdia dels seus fills, alternant-se per setmanes, però la casa era només per a un d'ells.

En un primer moment, el jutjat va decidir que la mare, que no era la propietària, podia continuar utilitzant la casa juntament amb els fills, sense fixar un límit de temps. No obstant això, el pare, que n'era el propietari, va recórrer contra aquesta decisió perquè considerava injust que la mare pogués romandre a la casa fins que els fills fossin majors d'edat, especialment tenint en compte que tenia recursos i altres opcions d'habitatge.

L'Audiència Provincial li va donar la raó en part i va fixar com a límit la majoria d'edat del fill menor, però el cas va arribar fins al Tribunal Suprem (TS). Finalment, el Tribunal Suprem ha decidit que no és just que la mare pugui utilitzar la casa durant tants anys si té alternatives, i ha fixat un termini de dos anys des de la sentència perquè la mare i els fills hi visquin. Passat aquest temps, la casa s'ha de deixar a disposició del pare, que és el propietari. Així, es busca un equilibri entre la protecció dels fills i el respecte al dret de propietat del progenitor titular.