Omissió del deure de socors

Un conductor va atropellar un vianant i, sense detenir-se ni interessar-se per l’estat de l’atropellat, que va morir a l’acte, va abandonar el lloc dels fets i no en va informar ningú.

Va resultar condemnat pels delictes d’homicidi imprudent i omissió del deure de socors; aquest últim en grau de temptativa. El condemnat recorre davant el Tribunal Suprem (TS), ja que la seva conducta és qualificada d’imprudència greu i ell considera que es tracta d’una imprudència menys greu. A més, entén que els fets no són constitutius d’un delicte d’omissió de socors.

El TS s’ha pronunciat. Considera que la desatenció a la conducció a què es refereix la sentència recorreguda no integra el delicte d’imprudència greu, atès que es tracta d’una imprudència de grau mitjà.

En relació amb la condemna pel delicte d’omissió de socors, el TS considera que al recorrent també l’assisteix la raó pel fet determinant de la mort immediata de la víctima, que fa que el delicte d’omissió del deure de socors no es pugui considerar, atès que la víctima, ja morta, no podia ser socorreguda.

Un dels magistrats del TS ha formulat vot particular en desacord amb el criteri majoritari dels seus companys.

Els nostres advocats us assessoraran adequadament i defensaran els vostres interessos en actuacions derivades de fets que constitueixin o puguin ser constitutius de delicte.