Ordre europea de detenció

L’emissió d’una ordre europea de detenció suposa un acte d’activació d’un procés penal que impulsa la persecució del delicte i reforça la imputació de la persona requerida, encara que es trobi en paratge desconegut, impedint que s’arxivin les actuacions en base als anys transcorreguts.

En aquests termes s’ha expressat el Tribunal Suprem (TS) en el context d’un procés iniciat per uns pares que el 1993 van denunciar la desaparició del seu fill juntament amb el seu vehicle a Madrid. La investigació judicial va identificar els dos presumptes autors del robatori amb homicidi; un d’ells va resultar detingut i absolt i l’altre va ser processat en rebel·lia (fugit de l’acció de la justícia).

El 2018, els tribunals van arxivar la causa per haver prescrit el delicte, ja que havien transcorregut 20 anys. Tot i que existia una euroordre contra els subjectes, que ni tan sols estan localitzats, van considerar que aquesta no impedeix que continuï corrent el temps a l’efecte de la prescripció del delicte, al contrari del que ocorre amb l’ordre d’extradició.

Però els pares van recórrer davant del TS, que els ha donat la raó. Ha revocat la decisió que s’arxivés el cas i ha declarat que una ordre europea de detenció interromp igualment el termini de prescripció dels delictes, ja que, entre altres continguts, necessàriament integra l’acord de privació de llibertat de la persona sobre la qual recau i transcendeix a una mera detenció, i emetre-la implica una activació del procés i de la persecució i reforça la imputació de la persona sobre la qual recau.

 

Els nostres professionals estan a la vostra disposició per a defensar la vostra causa i impedir que els fets dels quals s’ha originat quedin impunes.