Successions

El Tribunal Suprem (TS) ha estudiat el cas d'un fill al qual el seu pare va deixar fora de l'herència en el seu testament. En aquest testament, el pare deia que el desheretava per “maltractament psíquic continuat i abandonament”, recolzant-se en l'art.853.2 del Codi Civil (la causa legal de “maltractament d'obra”, que la jurisprudència admet que també pugui incloure maltractament psicològic en certs casos).

Després de morir el pare, el fill va portar l'assumpte als tribunals perquè es declarés que no hi havia causa real per desheretar-lo i perquè es reconegués la seva condició d'hereu forçós (amb dret a legítima). En primera instància li van donar la raó, però l'Audiència Provincial va revocar aquesta decisió i va considerar que sí que havia existit aquest “maltractament psicològic” per la falta de relació i per conductes com no haver acompanyat al pare en la seva malaltia, ni acudir al tanatori o al funeral.

El TS, tanmateix, posa el focus en alguna cosa clau, no tota falta de relació familiar serveix per desheretar. Perquè hi hagi “maltractament psicològic” amb valor de causa de desheretament, cal valorar el context i provar dues idees:

- que el distanciament sigui imputable al fill (i no alguna cosa mútua o provocada també per la història familiar), i

- que hagi causat al testador un menyscabament amb entitat suficient.

Aquí, el TS considera determinant que el fill va tenir una infantesa i adolescència molt marcada per problemes familiars, ja que va ser criat pels seus avis des de molt petit per l'addicció a les drogues dels seus progenitors, i que el distanciament amb el pare apareix com mutu i no atribuïble “en exclusiva” al fill. Amb aquest panorama, el TS entén que no s'ha provat una conducta del fill que pugui qualificar-se com a maltractament psicològic prou per desheretar.

Per això, el TS estima el recurs del fill, anul·la el desheretament i manté l'herència a favor de l'esposa del causant només en el que no perjudiqui la legítima del fill.