Venda de local comercial arrendat

Entre els drets que la llei atribueix a l'arrendatari es troba el d'adquisició preferent en cas que el propietari posi a la venda l'habitatge o local que té llogat.

Així, un Registrador va denegar la inscripció en el Registre de la Propietat de l'escriptura de venda d'un local comercial arrendat a una societat perquè no s'adjuntava còpia autèntica de l'escriptura de renúncia o testimoni de les circumstàncies que permetessin al Registrador qualificar si existeix o no un dret de retracte a l'efecte del qual s'ha de notificar a l'arrendatari.

No obstant això, la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública (DGSJFP, antiga DGRN) ha estimat el recurs en contra d'aquesta qualificació negativa en considerar que, si no existeix aquest dret perquè s'ha renunciat a ell o perquè en el contracte d'arrendament va ser exclòs per les parts, no es requereix cap notificació a l'arrendatari per inscriure la transmissió de l'immoble arrendat.

Així mateix, si a efectes de la inscripció  es considera suficient la simple manifestació del venedor que l'immoble està o no arrendat o la identitat de l'arrendatari, no hi ha cap raó per la qual la vigència d'aquesta manifestació no s'estengui a altres elements del contracte, com l'existència o no dels drets d'adquisició preferent. 

A diferència del que succeeix amb les notificacions als efectes dels drets de tanteig i retracte, la llei no obliga expressament a acreditar aquesta renúncia d'adquisició preferent.