Violència de gènere

El cas tracta d'una relació de parella d'uns dos anys (sense convivència ni fills) en la qual, segons es va declarar provat, es van repetir molts episodis de violència i control. Va haver-hi agressions físiques (per exemple, empentes, cops, agafades del coll, pessics, subjeccions pressionant els canells, puntades de peu i manotades) i també violència verbal i intimidació, amb amenaces de mort o de causar danys greus. A més, es va descriure un patró constant de gelosia, control (especialment a la feina), desqualificacions, insults i humiliacions. Tot això va generar a la víctima una sensació sostinguda de control, intimidació i por a represàlies, sobretot en l'àmbit laboral.

L'acusat, a més, ja tenia condemnes prèvies per maltractament habitual, amenaces i diversos delictes de maltractament, i aquestes penes encara no s'havien complert. El jutjat penal el va condemnar a diverses penes de presó per maltractament habitual, amenaces i maltractament d'obra, aplicant també l'agreujant de reincidència. També li va imposar una ordre d'allunyament i una indemnització pels danys morals causats.

L'acusat va recórrer primer en apel·lació, però l'Audiència Provincial va confirmar la sentència. Després va anar al Tribunal Suprem (TS), argumentant, entre altres coses, que es vulnerava la presumpció d'innocència, que la condemna es basava "només" en el testimoni de la víctima, que no s'apreciaven lesions en informes mèdics i que hi havia "doble punició" (non bis in idem) perquè se'l condemnava per maltractament habitual i també per episodis concrets de maltractament i amenaces "pels mateixos fets".

El TS desestima el recurs. Sobre la suposada doble punició, va explicar que el maltractament habitual és un delicte "autònom" respecte dels actes concrets: castiga alguna cosa diferent, un "clima" sostingut de violència, dominació, por, humiliació i angoixa, i no depèn d'un simple "número" d'episodis, sinó de la seva permanència o freqüència. En aquest cas, es va considerar suficient que entre juny de 2020 i octubre de 2022 es provessin 6 agressions i 2 amenaces de mort, encaixant en l'art. 173.2 CP.

També es va rebutjar un intent del Ministeri Fiscal de plantejar en cassació un “recurs adhesiu” amb correccions noves, perquè eren qüestions no discutides abans i no es poden introduir per primera vegada en cassació.

 

Davant situacions derivades d'episodis relacionats amb la violència de gènere, els nostres professionals es posen a disposició per prestar l'assistència i assessorament precisos.